PRIMERA PART
a) Forma dels materials i tècniques de posada en obra
S'estableix una relació entre la forma del material i les tècniques de posada en obra, entre les quals destaquem:
- Moldeig: es conformen els materials amorfs endurint aquests dins un motlle.
- Ram de paleta: tècnica d'unió de petits elements conformats que permet que aquesta sigui una peça única.. Aquesta tècnica s'aplica en les obres de fàbrica, els materials de les quals es divideixen en tres grups:
· Petits elements:
1) Maó ceràmic: són petits elements d'argila cuita, les propietats dels quals són diferents segons la quantitat de minerals, calç, òxid de ferro i temps de cocció que determinen el color i l'estructura del maó. L'argila es cou a més de 1000 ºC, i el contingut d'argila determina el color i la resistència del maó. Podem trobar diverses classes de maó:
- Maó de doble forat o totxana
- Maó de quart
- Maó calat
- Maó encadellat
- Maó massís, que és de producció manual
Els maons ceràmics també els podem trobar diferenciats a partir de les diverses mides:
- Massissos i calats: 29x14x7,5/6/5,2 cm a Catalunya i 24x11,5x7/5,2/3,5 cm a la resta del país.
- Foradat senzill: 29x14x4,5 cm o 24x11,5x5/4 cm
- Foradat doble: 29x14x9 cm o 24x11,5x10/9/8 cm
2) Bloc de morter de ciment: La seva composió es basa en ciment i granulat de sorra. S'aconsegueix mitjançant l'enduriment del morter. De vegades tenen forats que es poden omplir d'armadures i formigó. Es poden diferenciar en tres tipus segons les seves dimensions:
- Sèrie A: 40x20 cm i la fondària és variable, encara que la més habitual és de 20 cm. És el tipus més utilitzat en construcció
- Sèrie B: 50x25 cm i la fondària pot ser de 6, 5,7, 10, 12,5, 15, 20, 25 i 30 cm.
- Sèrie C: 60x30 cm i la fondària és la mateixa que en la sèrie B.
3) Bloc silicocalcari: la seva composició està formada per calç i sorra de quars, i s'endureix mitjançant un procés en el qual el vapor es posa a pressió.
4) Bloc lleuger: és un tipus de bloc que conté molt d'aire a l'interior, cosa que fa que tingui una gran resistència tèrmica i funcioni com a aïllant. També té una resistència a compressió il·limitada. pot estar format per diversos materials.
· Morters de calç formats per ciment i mixtes. Aquests s'especifiquen per la resistència i per la dosificació del volum, és a dir, la dosificació dels diversos materials que el formen. Trobem diferents tipus de morters segons els junts:
1) Ordinari: el trobem en junts que fan més de 3 mm de gruix.
2) Junt prim: el trobem en junts d'1 a 3 mm de gruix.
3) Lleuger: la seva densitat és de menys de 1500 kg/m2.
4) Preparat: es dosifica i s'amassa a la fàbrica.
5) Sec: es dosifica en sec a fàbrica i s'amassa a l'obra.
6) D'obra: es dosifica i s'amassa a l'obra.
· Les armadures, que aquí són poc habituals, poden ser d'acer galvanitzat i d'acer inoxidable.
La posada en obra consisteix en assolir la cohesió, de manera que totes les peces estiguin perfectament adherides i unides físicament, i la travada, que és el màxim enllaç físic i material entre unitats. La cohesió s'assoleix incrementant l'adhesió i la pressió entre les peces i l'aglomerant, dosificant correctament l'aglomerant, humitejant les peces i aconseguint la textura idònea d'aquestes. La travada l'aconseguim evitant la continuïtat dels junts verticals, disposant el nombre correcte de peces de través, aconseguint un cavalcament entre peces superior a 5 cm, utilitzant el màxim nombre de peces senceres en la construcció i mantenint la verticalitat i horitzontalitat perfectes dels junts.
- Fixació: s'uneixen els elements sense variar les propietats d'aquests.
- Addició de grans conformats: s'uneixen monolíticament els elements prefabricats de grans dimensions.
SEGONA PART
a) El sostre en l'estructura de l'edifici
Tipus de forjats segons el seu sistema d'execució
- Sostres formigonats in situ:
·Llosa massissa: és bidireccional.
·Llosa lleugera: és enormement manual i bidireccional.
- Forjats parcialment prefabricats:
·Biga plana amb biguetes: unidireccional
·Biga plana amb semibiguetes: unidireccional
·Xapa col·laborant o grecada: serveix de motlle per al formigó, de manera que només es requereix l'apuntalament, i l'armadura d'aquest suporta la tracció. La xapa s'ha de protegir del foc.
- Forjats totalment prefabricats:
·Prelloses nervades o alleugerides: normalment són unidireccionals
Tipus de forjats:
- Lloses planes en forjats bidireccionals i suport integral:
·Llosa plana de formigó in situ, amb reforç principal en dues direccions. Llums de 8 m.
·Llosa plana de filigrana en forjats bidireccionals: el formigó s'aboca a lloses prefabricades de formigó que també serveixen d'encofrat. Aquest tipus de lloses poden estar pretesades. Llums de 9,50 m.
- Forjats bidireccionals reticulars i suport integral: el reforç s'aplica en els llocs on s'aboca el formigó. S'utilitza en llums de 10 m o superiors.
- Lloses planes en forjats unidireccionals
·Lloses de formigó in situ amb reforç en una sola direcció. Llums de 8 m.
·Prellosa: el formigó s'aboca a les lloses de formigó prefabricades que també serveixen d'encofrat. La llosa i el formigó in situ formen una sola unitat. Llums de 9,50 m.
·Lloses alveolars de formigó: Llums a partir de 10 m, d'uns 13, 14 o 15 m.
·Lloses planes de fusta laminada encolada en forjats unidireccionals: normalment s'enganxen cinc capes, que estan col·locades perpendicularment entre elles, amb les més exteriors en direcció del tram més llarg. Llums de 6 m.
- Lloses perfilades en forjats unidireccionals:
·Doble T: llums de 28 m.
·Coberta d'acer de llosa mixta: bigues d'acer o formigó amb la coberta corrugada a sobre, en la qual el formigó és llançat. La coberta metàl·lica actua com a encofrat perdut i reforç contra la tracció. Llums de 5,50 m.
- Forjats unidireccionals amb bigues lineals.
·Revoltons de poliestirè aïllant. Bigues de formigó prefabricades, distància entre les quals ha de ser d'uns 60 cm, cobertes per formigó resistent a la contracció. Llums de 5,50 m (mida domèstica)
·Forjat de bigues compostes: pis portant reforçat que consisteix en una capa de formigó d'uns 7 cm de gruix amb bigues d'acer, que estan col·locades amb una distància d'entre 60 i 120 cm de separació, a sobre. Aquestes tenen obertures per als serveix. El terra s'aplica sobre les bigues.
·Bigues i panells de fusta: bigues de fusta sobre les quals són col·locats taulers predissenyats. Llums entre 5,40 i 6 m.
Característiques constructives:
- Relació entre sostre i estructura
- Transmissió d'esforços horitzontals
- Resistència i rigidesa
- Monolitisme
- L'entercolat
- Prefabricació i rapidesa en el procés d'execució
b) Façana d'obra de fàbrica: la solució de paret exterior lliure amb cambra d'aire ventilada
-Antecedents
· Envà pluvial · Cavity-wall
- Característiques generals
· Diferenciació de la paret exterior de moviment lliure
· Full exterior autoportant i interior portant
· Continuïtat embolcall tèrmic
· Cambra d'aire ventilada i drenada
· Full exterior relativament impermeable
- Solucions constructives
· Estabilitat full exterior: recolzament en el sostre i unió amb el full exterior
· Evacuació de la humitat de la cambra
·Obertura del forat de la façana (finestres)
· Posició del pla dels bastiments de finestra
c) Obertures i proteccions solars en façanes
- Necessitats funcionals de les obertures i proteccions solars
· Solucions tradicionals
- Finestra doble abatible com a precursor de la finestra doble ventilada.
1. Les persianes proporcionen prevenció contra robatoris i bloquejen la llum.
2. Les persianes plegables proporcionen vistes al carrer.
3. El dintell transmet les càrreges als dos costats de la finestra.
4. Marc de la finestra com a construcció tradicional des de paret fins a vidre o finestra operable.
5. Les finestres que s'obren cap a dins proporcionen ventilació i permeten operar les persianes des de dins.
6. Les finestres dobles donen aïllament tèrmic durant l'hivern.
7. Mosquitera.
8. Les cortinetes suavitzen el contrast, proveeixen privacitat i decoració i mantenen els insectes fora.
9. Les cortines intercepten la llum, són un element estètic i absorbeixen el soroll.
· Solucions contemporànies
- Construccions amb vidre
1. Vidre senzill.
2. Vidre laminat.
3. Doble vidre amb cambra ventilada.
4. Doble vidre aïllant amb cambra sellada.
5. Façana doble.
6. Façana amb cambra ventilada.
- Façana de doble full.
1. Vidre senzill reforçat sense marc. Proveeix protecció contra el vent i la pluja i té cambra i vidre interior. Protecció contra el soroll.
2. Reixeta o solapes que subministren aire per a la ventilació de la cambra.
3. La cambra d'aire actua com a regulador de la calor i és accessible pel manteniment i un possible ús permanent com a espai addicional.
4. Lamel·les de la persiana giratòries, amb possibilitat d'operar-se verticalment, controlades centralment i proporcionen protecció contra la calor.
5. L'aire és ventilat directament a fora o la calor es recupera.
6. Marc amb portes que poden ser obertes per permetre acciós a la ventilació de la cambra.
7. Control individualitzat del enlluernament per un millor ambient de treball.
8. Fals sostre que amaga les instal·lacions de serveis.
- Obertura i tancament del buit de façana
· Obertura
- Descens de càrregues a través de l'obertura. Les llindes no poden travar la paret.
- Bastiment de fusta que ha de complir uns requisits d'estanqueïtat i aïllament.
- Bastiment d'alumini, PVC o mixte.
- Ventilació forçada a través dels bastiments.
- Posada en obra dels bastiments.
- Bastiments de base.
· Envidrament
- Transmissió de la llum.
- Factor solar.
- Transmitància.
- Protecció del soroll.
· Accions del vent
- En les obertures i proteccions.
- Fusteries
· Fusta · Alumini
· Altres
- Accions variables: vent
· Pressió estàtica: depèn de la pressió dinàmica del vent, el coeficient d'exposició, és a dir, el lloc, i el coeficient eòlic.
- Paràmetres característics de la façana
· Transmitància tèrmica de murs de façana.
· Ponts tèrmics de façana.
· Transmitància tèrmica de l'obertura, comptant els marcs i l'envidrament.
· Factor solar modificat de l'obertura.
- Paràmetres característics del vidre
· Transmitància tèrmica: flux de calor per àrea i per diferència de temperatures entre interior i exterior.
· Factor solar: és la relació entre la radiació solar que incideix a l'edifici i la que s'hi introduiria si l'obertura fos un forat totalment transparent.
· Transmissió lluminosa: percentatge dels raigs de llum transmesos pel vidre.
· Selectivitat: relació entre transmissió de llum i factor solar.
- Protecció solar
· Ombra en l'obertura. Factor solar modificat.
· Captació d'energia lluminosa a través de les obertures i les proteccions.
d) Cobertes planes
Les cobertes planes són aquelles que tenen entre un 1 i un 5 % de pendent. Les capes bàsiques d'aquest tipus de cobertes són la capa de formació de pendents, la membrana impermeable, l'aïllament tèrmic i l'acabat, variant el nombre de capes i de la seva situació segons el tipus de coberta plana que sigui. Nosaltres tractarem la coberta invertida (2) transitable i la coberta autoprotegida no transitable (1).
(1)
(2)